EL ME' SACC DE MONTAGNA
El mè sacc de montagna! Car amis
de tanti bei giornad de sô e de gloria,
come d'alter giornad umid e gris,
malinconich o trist o senza storia;
compagn l'è staa col nivol e el seren,
anca se l'è on poo vonsc*, ghe voeuri ben!
On temp ,ì l'impienivi inscì bell bell
de cord, cordin, cobbiett* e moschetton;
poeu gh'era i ciod, de gionta con on bell martell,
e tutt quest - cont el rest - in sul firon*,
che a sleggerì tuttcoss l'era d'avanz
un bell mazz de illusion e de speranz.
Adess, che gh'hoo sul goeubb quei ann de pù,
el sacc l'è pressapòcch compagn de allora,
ma quell che metti dent... Gesù, Gesù!
Come se ved che sont andaa in malora!
Vorii proppi savel? O gent, o gent,
vegnii a vedè cos'è che metti dent!
Gott per el coeur, pastilli, genoggér,
la pancéra, gran robba de quattas*,
gh'hoo on bell cercà mì de tegnill legger!
El ven semper pesant compagn d'on sass,
ché riessi no a fa men de portà via...
'na certa dose de malinconia!